Pedaç a pedaç,
s’omple la lluna de tu.
Pedaç a pedaç.
https://carmerosanas2.blogspot.com/2024/02/porta-calafell.html
El petó és un regal que no cal guarnir. (Rr) El pes de la paraula és la càrrega més sublim i alhora la més feixuga, quan vola mai es pot tornar a atrapar. (Ml)
Pedaç a pedaç,
s’omple la lluna de tu.
Pedaç a pedaç.
https://carmerosanas2.blogspot.com/2024/02/porta-calafell.html
I miro entorn
per trobar el que busco
per si no hi ets.
http://encadaversquehasentes.blogspot.com/2024/01/vocacio.html
Dolces paraules
que conten ma vida,
vens a mi amb els mots
que desfermen
en la seva mesura
la darrera força
que em queda,
després el pensament
els hi dóna ales
i volen més lliures que jo,
gairebé tant lluny
com el pensament,
esperant batent les ales
fins caure esgotat
que mai rendit.
Cada cop n’estic més a prop.
La cova creix
amb l’arc que apunta al cel.
I recull en un recinte preuat
les llàgrimes que deix caure
en aquesta soledat.
La vida passa aquí poc a poc
amb un vernís de temps desert
de sons i altra vida que la pròpia.
La cova creix amb les pedres
que abans ha parit,
per allargar la vida i els records.
https://carmerosanas2.blogspot.com/2024/03/sant-miquel-de-la-roca.html
Mirant enrere,
només queda la boira
cusint els records
que s’obstinen en no marxar.
Com les velles pedres
dels antics carrers
així som fins que noves mans
ens retirin
i ens deixin
en el millor dels casos
com presència
d’un passat ja difós,
en la resta,
només guardats en caixes
a qualsevol magatzem
per fer aquesta funció.
Quedarà quelcom més
d’aquella difusa presència,
o serà com les cendres
que volen
en bufar l’aire
del temps?
https://torosalvaje.blogspot.com/2024/03/vidas-agotadas.html