dimarts, 25 d’abril del 2017

Deixa’m somiar



Deixa’m somiar
que t’enganyo
entre les cames
d’altres dones
i quan te ho dic
somrius entre silencis
acaronant els cabells
mentre el cap reposa
entre els pits nus
al mig del llit
en les nits d’estiu.
Deixa’m somiar
que t’enganyo
amb joves
que gaudeixen dels jocs
que fan amb mi
mentre em beses tant suau
que semblen petons
d’aire càlid
de les nostres
nits d’estiu.
Deixa’m somiar
que t’enganyo
fent-te imatge
dels meus somnis
i compartir les carícies
que cada nit somio
que són teves
a la vora de la mar
sobre la sorra molla
de les nostres
nits d’estiu.
Deixa’m creure
que t’enganyo,
com un amant emboscat
que mossega els clavells
dels teus llavis
sota els raigs
de la lluna celestina
dels nostres efluvis d’amor,
de les nostres nits
eternes de tot l’any.

dilluns, 24 d’abril del 2017

Si pogués pintar



 Si pogués pintar
una tarda com avui,
ho faria amb els colors
que veig davant meu,
però també et dibuixaria
amb els ulls del record,
onejant els cabells
mentre et mous caminant
pel camí de terra
que varem fer tantes vegades
i deixaria el somriure
o la rialla
que aquells dies duies
i algun cop em dedicaves.
Si pogués pintar
una tarda com avui,
no em deixaria aclaparar
com ho feies aleshores
i seria llavors el dia més feliç
per tots dos.
Parlaríem de debò
d'un futur de veritat,
i sense quimeres l'aniríem forjant,
deixant enrere
les pors jovenívoles
d'aquell llunyà passat.
Si pogués pintar
una tarda com avui,
segur que la pintaria
al teu costat.

diumenge, 23 d’abril del 2017

Com una història



Com una  història
que queia entre els dits
i feia que fos veritat
l'instant etern
en que la llegia,
sentir parlar
del pont em dóna pau.
Un llibre i una rosa,
un jorn, una festa,
uns mots fets vers,
fets prosa,
jo també
he cridat noms al vent,
però no han respost.
Ànimes
que el record duu vives,
i que fan de les imatges sèpia
la plàstica resposta de la memòria.
Com de vegades
respon el silenci al silenci
i és el vent
qui vol donar veu a l'oblit,
a l'ahir fet penombra.
Dolces paraules
que volen brollar
amb colors de flors,
amb olor de gessamí,
de primavera
amb color vermell
de rosa guarnida,
cel·lofana i tija,
amb vestit de paper
de regal embolcallant
un plec d'històries,
distintes i diferents,
com la teva,
com la meva,
paraules lligades
i sorgides al paper
o a l'èter noble.
Mots callats plens de vida.
http://ajocdedaus.blogspot.com.es/2017/04/pont.html

dissabte, 22 d’abril del 2017

Enceto un camí




Enceto un camí
que voldria fer amb tu,
però mai hi ets
quan espero
que apareguis.
Embolcallaré
els records en un farcell
i els duré al rebost
del cor.
Com aquells moments
que tu saps
i que no em puc
endur amb mi
perquè són compartits
i sense tu no tenen sentit.
Enceto un camí
que voldria fer amb tu,
però ja has decidit
per tots dos,
voldria creure
que amb encert
però m'omplen els dubtes
de tot i més.
Enceto un camí
que voldria fer amb tu,
però el començo
sense mirar enrere
sense cap adéu,
sense cap mot,
tant sols silenci.

dilluns, 10 d’abril del 2017

Avui he plantat el lluc



Avui he plantat el lluc
del meu darrer arbre.
He signat un paper
que em fa vell,
Un demà que enceta
tant incert com fins ara
amb la sola obligació
de viure i compartir.
Compartir mots,
com fins ara.
Compartir jorns,
com fins ara.
Compartir estima,
com fins ara..
Compartir nits,
com fins ara.
Compartir silencis,
mirades,
il·lusions,
llàgrimes,
temors,
absències,
tot, com fins ara.
Així doncs,
amics que hi ha de diferent
entre el passat
i la resta de la meva vida?
Un paper signat,
un lluc plantat,
tot com fins ara..