Estrany en terra pròpia

Estrany en terra pròpia,

foraster d’un món

que és el meu,

empès pel foranell

cerco una terra

en foranies

de qualsevol lloc

on pengi per fi

la bossa

i descansi

de ser rodamón

en ma terra. 

http://personatgesitinerants.blogspot.com.es/2017/03/lestranger.html

Marxes fent la teva vida

Marxes fent la teva vida

lluny del meu costat,

i no tinc cap dret

a reclamar res.

fas un vol llarg

mai has estat prop

del meu niu.

Vam ser miratges

en un encontre desèrtic,

on aprenia a estimar,

i tu me’n vas ensenyar.

La llum del teu sol,

brillant entre les ones

de sorra calenta del teu cos,

em feia oblidar

que no eres meva,

dolços petons

de nit d’estiu,

aprenentatge del teu cos

un coragre de cafè,

un llit buit,

un mirador

testimoni silenciós

d’una soledat,

i no tinc cap dret

a reclamar res.

Et quedes amb ell

tot i sabent

que malgrat

la teva voluntat

ens enyorem.

Entro poc a poc

Entro poc a poc

a l'aigua càlida del teu cos

i sento l'ardor

dins meu del teu foc.

L'aigua m'envolta

i escampa els cercles

que s'escapen

d'un vers l'altre.

S'ha acabat la cançó

i ressonen dins del cap

els darrers acords del piano,

mentre el flaire

de les flors torna a casa

amb la llum del capvespre

que marxa seguint

un llunyà horitzó.

Estès,

eixugant les darreres gotes

et veig allunyar-te,

buscant un futur proper i inesperat,

un quelcom diferent

del que et puc donar,

i tot i ser un cap que se'n va,

em deix com a penyora

un somriure inquiet.

http://poemasrecopiladosdemaria.blogspot.com.es/2017/03/albedrio.html

Buscaven un niu

Buscaven un niu

on fer de les carícies

i els petons un record

que durés per sempre,

no premien les mans,

per un lleuger temor

dels mils ulls amagats

que podien desinflar

la màgia de l'instant.

Buscaven un niu,

caduc per una estona,

que servis

per curar les nafres del cor

que mai es curen

ni mai s'obliden,

nafres que estan a l'aire

i sempre suren

en converses

de lluny en lluny.

Buscaven un niu

que aguantés ventades

i sotragades,

obstinacions i esperes,

paraules perdudes

i silencis trobats.

El van trobar i volant volant,

es veia que era ple de forats

que no es volien tapar,

i encara estan buscant

però ja no se si un niu

o un altra parella.

Una mica

Una mica,

només

et trauré el mateix,

quan et parli

d’un amor

que mai gaudiré.

I si m’enganyes,

i potser és un mot

per que calli

en el instant

en que parlem,

perquè passi l’enuig

de respondre

res de res,

per tenir-me als peus

com un cadell.

Un petó

que deixes oblidat

en qualsevol

canto del rostre

que et busca

per tot arreu,

on la mirada és sempre

un cant d’amor impotent

que la distància

que hi poses

el fa més estrany.

Aniràs nua a banyar-te,

sabent que et veig,

però no puc acaronar-te,

perquè vols

que en parlem.

I en paraules

que ningú sent,

es perd el temps

que no tenim

i que es desfà

en un mai més

que es repeteix

sense adonar-se’n,

tant sols el que perd.

I una mica

és la resposta

que no omple cap pica,

i una mica em deixa buit,

una mica més cada dia.

M’estimes?

Una mica.

Només em queda el somni

per poder-ho arreglar

i un llit petit,

on un dia vas poder

ser meva de veritat,

res de llits d’hotels

sense cara,

mig amagats,

un llit petit

del passat és la porta,

que ens separa

de tant en tant.