Passa
el temps
com
el lent degoteig
d'una
aixeta
mal
tancada.
Passa
el temps
com
la dansa
gairebé
inert
d'un
branquilló
en
tarda
de
xafogor.
Passa
el temps
en
la remor constant
dels
grills cantant
fins
la posta de sol.
Passa
el temps
en
l'anar i venir etern
de
les ones
d'aquell
mar tot canviant
que
ens deixà sols.
Passa
el temps
en
les cabrioles aèries
dels
núvols
de
tots colors
que
s'escampen
i
fugen
dels
nostres records.
Passa
el temps
en
l'acurat adéu
del
darrer petó,
mentre
es separen
els
llavis
en
un mut comiat.
Passa
el temps,
i
tu i jo,
i
els records es fan vells,
i
els ulls s'acluquen
cada
cop més,
però
resta
per
sempre
el
que va passar.
http://delcielotecaenlosclavos.blogspot.com.es/2012/12/represa.html
