La ment deixa enrere
el que no pot entendre,
el que es repetirà a pesar
del que pugui pensar.
Allò que és inabastable,
no ho podrà canviar,
el que pot canviar
es retorna inabastable
i pensa la ment davant
aquest encreuament de camins
en una variant
de la mort organitzada,
en una fugida cap davant
clavant-se un destí
que no vol fer-li cas.
Et contaré la fred
de l’anima dins
d’un cos gelat.
Et contaré
com marxa la por
i la fredor.
Només quatre paraules.
Només dos versos.
Només un poema.
Tot s’acaba,
quan s’enceta el final.
Viatge que trenca,
inicis que acaben
amb la còmoda
estanca maternal
i et deixa caure en un destí
desconegut que es presenta
amb píndoles
de gustos diversos.
Viatges amb gent i gents
que et desfaran les il·lusions
o t’ajudaran en el camí.
Viatge a la fi,
viatge amb fi,
El canvi que va naixent,
el que era pel que vol ser.
Les metamorfosis
de les vides canviant.
Els focs que passen
de ser pólvora a ser llum i so,
mentre enxampen els cors
dels que ho veuen
o el hi fa tenir por.
La vida canviant
d’infantesa a adolescència
i maduresa
abans de ser senectut.
Aprenentatges que canvien
i aprenentatges
que es perden en el canvi.
Versos que es cremen pel foc
de les seves paraules,
poemes que mai moriran
per la força
dels seus versos.
Desenteles la vida
que gastes poc a poc
entre versos i pintures.
Guardes paraules en línies
que potser ningú llegirà
i ajuntes colors en llenços
que després es guardaran.
Parlaràs de la vida
que t’envolta
i de la que t’imagines
a més de fer-ho sobretot
de la que desitges.
Pintaràs els somnis
després d’aprendre a fer-ho
copiant models que hauràs triat,
fent-los després teus
a mesura que n’aprens.
Feliç que vas fent de la vida
el teu pensament
