Em parla el llenç
de pinzellades perdudes,
de taques amagades,
d’intencions que no surten,
d’una obra que coixeja.
Em parla el llenç
d’una pàtina que arregla,
d’una visió que marca el traç,
d’una esperança feta color.
Temps emprat.
Mirada més allà de l’horitzó.
Plasma una visió interna.
I bans de netejar-se
l’ànima i els pinzells,
la signatura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada