Deixo lletres impreses per a mi.
Mai seran per a altres ulls.
Les tapes seran de cartró vell
reciclat d’altres llibres ja morts.
Els mots seran silents.
Perquè ningú els llegirà de viva veu.
Seran com jo,
fantasmes que ningú coneixerà.
Versos perduts
entre cendres
o glops de vent,
que s’enduran els fulls blanc
maltractats amb el carbó del llapis,
amb la tinta de l’estilogràfica.
Jo hauré viscut uns instants,
en la seva creació.
Després, la mort del silenci.
El desconeixement per oblit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada