Quan la tardor plora
les fulles al terra
i les pinta de colors,
cerquen les branques
noves capçades.
El cel benvolent
amb un gest gratuït,
els hi permet embolcallar
les seves puntes mirant amunt
amb cotons de núvols
i deixa que imaginin
el seu cap cobert
amb la suavitat incansable
de milers de núvols
que van volant pel camp.
Potser aquest any
els núvols no plorin,
però seran els barret
que els arbres estaven esperant.
https://relatsconjunts.blogspot.com/2023/12/tres-arbres-i-una-sola-capcada.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada