Tens el cos de vidre
i el cap allà dalt.
Tots dos apunten endavant.
Translúcid el cos
deixa endevinar l’interior.
Opac el cap no sap
que deixarà escapar.
Espero paraules velles
que el cos no sap guardar.
No tinc les mans
per agafar-les
quan l’alè les deixi volar.
Quan més he d’esperar.
http://encadaversquehasentes.blogspot.com/2023/11/imatge-i-paraula.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada