Colors que volen,
formes de papallones
fora de les crisàlides.
Petons d’aire
que es deixen caure
com gotes de pluja.
Ànimes que eixint
es fan part de cels eterns,
flonges com abraçades
que mai comencen
ni mai s’acaben,
fluint ens envolten
i en són esencia nostra,
intangible i alhora efímera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada