Brollen
entre la foscor
els
teus mots,
com
l’aigua clara
d’una
incipient font.
Com
rajolins
entre
les pedres
dels
record
em
surten
d’aquell
ahir
que
semblava mort.
Bona nit.
Dos
glops
d’aigua
fresca
que
em tornen el respir.
Em va agradar
parlar amb tu...
Defalleix
el cor
pel
teu sospir.
Bona
nit,
el
cor
et
deix en penyora
sota
el coixí,
i
a la vora un bes
