dels instants abans
d’aquells petons,
que mai ens vam donar,
i cadascuns
dels adéus prematurs
en que ens vam acomiadar.
Són illots solitaris
en un mar de tenebres
i boirines d’oblits.
Podria dibuixar
tants cops aquells ulls marcits,
gravats a foc
en una memòria remisa
a esborrar aquells moments
dels no fets.
Petons no fets,
carícies abandonades
al tou dels dits,
paraules mortes
abans de sortir de la gola,
camins encetats
abans d’hora,
rialles que foren capolls
sense florir,
somriures desdibuixats
en qualsevol
dels adéus passats.
Recordo tant el que no vam fer,
que la resta és un amarg oblit.
http://locurasdelpensamiento.blogspot.com/2011/10/verso-inacabado.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada