Vull jugar amb tu,
només les paraules
fan el joc amb tu.
El petó és un regal que no cal guarnir. (Rr) El pes de la paraula és la càrrega més sublim i alhora la més feixuga, quan vola mai es pot tornar a atrapar. (Ml)
Vull jugar amb tu,
només les paraules
fan el joc amb tu.
Les meves mans
tenen ganes
de tocar el teu cos
i recordar aquelles lliçons
de geografia
que iniciarem fa temps.
Els meus llavis
tenen ganes
d’assedegar-se de tu.
Esperant
que et vingui de gust
que et trobi
i m’assedegui amb tu.
Tinc ganes
de respirar el silenci amb tu
i fer-ho a compassats,
però hi ha quelcom a l’aire
que em diu:
Deixa d somiar despert!
La nit es fosca,
el pensament també.
L’anhel es veure’t abrigada
entre els meus braços
per allunyar-te
de la fresca i de la por.
Escalfat amb els petons
que hem deixat a l’aire
i les carícies
que encara no saben volar
pel teu cos.
Canta de nou a la meva vora,
per escoltar la veu
que mai hagués d’haver perdut.
Vines a la vora de la música,
i ballarem el primer ball
de tots els que he somiat,
ballar entre els teus braços.
Vine de nou a la meva vora
i si tu vols no et diré res,
només et mirarà
el meu cor enamorat.