Un cel que pesa

 

Un cel que pesa,

núvols que volen plorar

a baix esperen.

 

 https://carmerosanas2.blogspot.com/2024/04/dalt-del-turo.html

M’han dit que de vegades el sol és així

 

M’han dit que de vegades el sol és així,

m’ho han dit amics i passavolants

que ho xerren amb els dits

entre un got de vi tant brillant com la seva llum.

Però el sol que jo conec no és tant infant,

és un sol més madur

que ens cau a les espatlles a plom

 ens crema la pell,

ens fa plorar per damunt de les celles

i dóna al cos una olor bruta.

El sol que jo conec em fa amagar a l’ombra

i m’ofega sense poder respirar,

jo també m’estimo el sol,

però segur que ho faria més,

si jo també el tingués vora la mar.

El sol que jo conec,

em fa amagar entre l’ombra

dels grans arbres de la plana

per on agosarat s’hi passeja un rierol

que plora aigua fresca.

El sol que jo conec,

fa que desitgi entrar al glaçó del rierol.

El sol que jo conec,

m’estima però és un pare dur i sever

que no regala res.

Si jo també el tingués vora la mar...

Obre la boca del pou

 

Obre la boca del pou,

navega pel mar dels desitjos

que s’amaguen.

Mira’m de fit a fit,

obre la porta

que els ulls t’ofereixen

per conèixer el mon ocult

en el centre negre

per on s’escapa

i arriba la mirada.

So, so, so, vida

 So, so, so, vida,
el riu blaveja els sons.
El riu ens parla.

 

https://carmerosanas2.blogspot.com/2024/04/la-gola-del-ter.html 

Si fos flor, m’agradaria

 

Si fos flor, m’agradaria

ser bressolada entre els pits

de la dona estimada.

Si fos flor, m’agradaria

que s’apropessin per olorar-me.

Si fos flor, m’agradaria

que em toquessin els dits d’infants.

Si fos flor, potser m’agradaria

viatjar en l’ullal d’una americana

el dia de les teves noces.

Si fos flor, m’agradaria

que em reguessis i que em parlessis

de tant en tant.

Si fos flor, m’agradaria

morir entre els teus dits.

Premsa la terra

 

Premsa  la terra

i en treu el màgic suc de la vida.

Bevem assedegats

i se’ns escapen gotes precioses

per les vores de la boca,

mentre sentim els càntics

de l’aigua que brolla

i besa alhora la pedra

que la sustenta.