Vine amb mi.
Recull tots els trossos
que s’hagin esmicolat.
Buscarem la manera de fer
que la vida torni a ells.
Que de nou torni amb tu
aquell anhel que cercaves
amb el tot complert.
Vine amb mi...
i els somni de refer-lo,
es complirà.
https://carmerosanas2.blogspot.com/2023/11/la-majestat-de-sant-joan-de-caselles.html
Pentinen l’arbre
els núvol més pomposos.
Copa ondada.
https://encadaversquehasentes.blogspot.com/2023/09/el-teu-esperit-i-la-teva-roba.html
Besa l’aigua fora del rierol
la base de les pedres.
El poble s’envolta
per carrers i places,
deixa córrer
la seva ànima humida
pels vorals
i espera el benefici
del seu pas.
Besa l’aigua
per cada pas el record
d’aquell passat
que li va crear el seu vial
i el fa reviure de nou
cada jorn
que surt a passejar.
Arrels al terra,
fulles a l’aire etern.
Tot junt en l’arbre.
https://encadaversquehasentes.blogspot.com/2023/09/el-teu-esperit-i-la-teva-roba.html
La vida et porta moments que no voldries
i se t’enganxen com l’herba pegallosa a la roba,
i costa molt treure-la.
En la vida, no te’ls treus, queden per sempre impregnant-te,
recordant-te aquell estat que no és agradable, que fa mal.
Els amics, els ulls, les paraules,
tant les que t’arriben com aquelles que deixes anar,
poden ser com la saliva que vol curar,
llepades d’alè afí que cerquen netejar la ferida.
Els ulls, amb ells tornes a veure tot allò
que esperaves compartir,
veus els canvis d’un món que a estones creus
que t’és aliè.
Dels amics, crec que no cal parlar-ne,
ho són i estan allí on i quan els necessites.
Hi ha tantes coses que podria dir-te sense conèixer-te.
També hi ha tants silencis que compartim.
Hi ha tantes paraules que deixem anar l’un cap a l’altra i a l’inrevés,
que sent boira d’una mateixa vallada,
potser amb un riu a prop, no et veig,
però sento la fredor que t’envolta i no puc ni vull callar,
jo també tinc fred i por, jo també cerco allò que no tinc,
però tinc amics, els ulls encara hi veuen i m’agradaria pensar
que també guardo algunes paraules.
Només cal esperar que l’ús que en féssim de tots ells
ens pugui ajudar a cicatritzar les velles ferides,
perquè no crec que mai se’ns puguin curar.
http://zel-aramateix.blogspot.com/2023/11/perdre-i-guanyar.html
