Cau la mirada
als peus, esperes un bes
que no tardarà.
El petó és un regal que no cal guarnir. (Rr) El pes de la paraula és la càrrega més sublim i alhora la més feixuga, quan vola mai es pot tornar a atrapar. (Ml)
El temps de fer parlar l’amor
s’ha posat d’esquena,
ara l’important es escoltar-lo
i acaronar-lo amb el braç
per sobre l’espatlla.
És ara el temps de parlar els fets,
les mirades que ho diuen
tot en silenci,
la mà que calça un braç tremolós,
un pas pausat per anar en lloc.
Un cap que s’abaixa
per confirmar el que ja se sap.
És ara el temps
de viure tranquil l’amor
que els anys han fet créixer.
Sabent que dues meitats
són molt més que l’unitat.
Com si l’univers
fos a l’abast dels dits
tinc a la vora els sol
que m’il·lumina,
un llac que em regala la vida
de l’aigua vora els peus
i un cel estratificat
perquè pugui triar l’alçada
on deixar descansant el cor.
https://estelsalesmans.blogspot.com/2023/02/jugant-amb-la-llum.html
Reposa la mirada
en un camí
que sembla infinit,
com ho semblen les fulles
que l’envolten
o el cel que el cobreix.
Nosaltres només sabem
de la finitud
de les nostres passes
en aquest camí,
però des del punt
on ens trobem,
tot junt ens sembla
immens i inabastable.
https://carmerosanas2.blogspot.com/2023/09/el-verd-i-el-blau.html