S’omplen els carrers
en les tardes de l’estiu
de curses i jocs.
El petó és un regal que no cal guarnir. (Rr) El pes de la paraula és la càrrega més sublim i alhora la més feixuga, quan vola mai es pot tornar a atrapar. (Ml)
Miro el bosc que tinc al davant
i veig en cadascuna de les branques
els vells instants perduts
de la meva infantesa
i el camí que hi ha als meus peus
em recorda amb la seva bifurcació
les decisions que vaig prendre.
https://encadaversquehasentes.blogspot.com/2023/06/nomes-quan-dormo.html