Avui vull ser tu
escoltar les paraules
que pareixes amb tinta negra.
Demà voldré
viure vides antigues
que potser n’he sentit parlar
en la teva veu.
I algun dia perdut,
qui sap si,,,
somiaré amb els teus somnis
i m’emocionaré
amb els versos
que saps fer
i viuré tantes vides amb tu,
perquè tu estàs amagada
entre quatre parets
i milers de llibres.
Ets el meu racó amagat,
mare de totes
les meves vides foranies.
https://dallobelldallosublim.blogspot.com/2019/11/blog-post_25.html
Talla’m pel mig
els somnis i els mals sons
i tot i així encara hi crec
en el que m’envolta.
Podria dir alguna cosa diferent
del motiu d’escriure,
com ara que tinc ganes
de respondre als teus dubtes,
a les teves passions,
als amors i a les inquietuds.
Que el teu mon
podria ser com el meu,
amb silencis i amb carícies
que se’n van.
Que allò que conec o m’ho sembla,
no es res més que un parany
o en el millor dels casos un miratge.
Què vull creure?
Què vull treure fora?
Quevhi ha que vulgui fer,
sinó viure una vida com la teva,
amb paraules,
versos i imatges
que a la postre m’omplen els buits
i que segueixo cercant
per altres mons que desconec.
https://dallobelldallosublim.blogspot.com/2020/08/la-lluna-en-el-fang.html
Puja i baixa
com una persiana
allò que sentim,
el pretèrit sentiment
que sempre ens separa.
https://dallobelldallosublim.blogspot.com/2020/08/persianes-abaixades.html
En el darrer instant
que es perd del somni,
el darrer que recordo,
sorgint de dins meu
una font interminable
de plaer feta aigua
que flueix pels peus
i omple el sorral
de la seva ànima.
Em desfaig en tu,
em torno tot jo com tu
en la comunió
de l’aigua i la sorra.
Encara visc el somni,
encara hi sóc viu en ell.
La vida, aquesta és la vida
que somio, fluir en tu
i ser part teva.
https://dallobelldallosublim.blogspot.com/2020/07/deix-de-bellesa.html
La llauna del temps
s’atura per fora però el seu cor
segueix bategant
en un circuit ovalat
que crida a la velocitat.
Avançar! Avançar!
Miro enrere i veig el flash intermitent
d’aquells moments
que mai oblidaré,
quan com un cop al pit,
et deixa sense aire
i veus que se’n van per no tornar.
Vull creure que hi hauran fetitxes
que estaran impresos en la memòria
i perduraran per sempre
com eren en aquells moments.
T’ho recordaré en quatre mots
que tu en faràs versos i jo llegiré,
seguint les pistes
de ta intricada vida pel teu passat.
Millorant a cada pas
que fas en el verge full del teu poema.
Hi ha quelcom que vulguis més
que els meus ulls devorant-ho tot?
Si, sens dubte,
la felicitat de la poma,
creixent mentre verdeges per dins.
https://dallobelldallosublim.blogspot.com/2020/07/poema.html
