Com un raig vermell
que encerta el camí
estret per anar
per fi a l’eternitat,
on poder-hi descansar.
https://dallobelldallosublim.blogspot.com/2019/12/agulla-descriure.html
dilluns, 9 de desembre del 2019
dissabte, 23 de novembre del 2019
“Aquell arc de Sant Martí“
“Aquell arc de Sant Martí“
que oneja entre ma vida
i el teu silenci!
Que el temps
i la distància van esfilagarsant
i tant em costa reconstruir,
ni destriant els nostres versos
trobo les paraules per tapar forats.
Dius “el present amb un fil de veu”,
jo afegeixo que ja mai se sent.
Es va desfent allò
que anàvem fent
amb granets de sorra
i instants de temps,
com si fos el vent
de l’oblit
que algú anés bufant.
https://dallobelldallosublim.blogspot.com/2019/11/la-darrera-de-la-fila.html
diumenge, 21 d’octubre del 2018
Després de la gran pluja que ha caigut,
Després
de la gran pluja que ha caigut,
el
gran tel dels ulls, se m'ha endut.
M'oferies
des del silenci
tot
el que la veu em negava,
i
silent en pregaves que acceptes
com
moneda de l'amor pendent
el
preu del silenci,
del
que sempre has fugit de dir-me.
Diguem
que m'estimes,
però
calla abans de dir-ho en veu alta,
No
repetim més histories
de
dibuixos de petons esborrats
que
ara no es poden fer,
que
no és el moment,
s'han
de fer més tard, si es fan,
si
es fan...
I
la melangia que es destil·la
de
cada retrobada
ens
la durem a la boca
dins
de torrades com si fos melmelada
per
un altre esmorzar que no hem fet.
Digues
que m'estimes
divendres, 29 de juny del 2018
Guardaré per sempre
Guardaré
per sempre
el
record del decorat
d'aquella
habitació d'hotel
amb
el teu cos nu
resplendent,
responent
al meu desig.
Un
cos preparat per l'amor,
que
mai em pronunciares,
nu
davant una petició
de
temps mort
i
la recerca d'unes paraules
de
conversa que no floreig,
que
no ens duien
enlloc
més
que
al plat d'una dutxa,
primer
plat d'un comiat silenciós,
seriós
i certament desencantat.
dissabte, 16 de juny del 2018
Mai em digueres
Mai
em digueres
els
mots que volia sentir.
Només
em feies sentir estimat,
sense
mots,justos els petons.
Callàvem
les distàncies
que
tant a prop ens duien
i
sentia els silencis
com
agulles en la pell.
Em
pentinaven els records,
records
de vegades inventats
que
discutíem mirant-nos
callats
als ulls
Mai
em digueres
un
t'estimo
tan
cobejat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)