divendres, 20 de desembre del 2013

Quan la tarda



Quan la tarda
es desfà dels darrers
punts de llum
i entra tentinejant
la penombra de la nit
es venç el teu cos
i es separa del meu,
com un comiat de la tardor,
amb els seus colors
davant un blanc hivern
ple de boira
que ja truca  a la porta.
Marxen els llavis
lluny el teus dels meus,
sense un càlid petó
que els alliberi,
queda el tacte dolç
en ambdues galtes
com si sols  fóssim amics,
alhora que et surt del cor
el meu nom i em recordes
que m’estimes.
Ho se tot,
i res em crec,
ja m’entra la fredor
del proper hivern,
de res val que et recordi
mentre te’n vas,
que tu ja ho saps,
que els meus ulls
t’ho diuen a cada instant,
que podria pintar
el teu somriure
amb els ulls tancats,
Quan la tarda
es desfà dels darrers
punts de llum
i entra tentinejant
la penombra de la nit
es venç el teu cos
i es separa del meu,
com un comiat de l’amor
que un dia entre fogons
en vam parlar.
Marxen els llavis
lluny el teus dels meus
deixant-me orfe del bes
que no m’has donat.

diumenge, 15 de desembre del 2013

Fa fred



Fa fred,
 i aquests dies
se’m gela el cor,
sento veus joioses d’infants
esperant un Nadal que s’apropa.
Les cançons em diuen
que tot es felicitat
i jo responc...
Com no!
Cercant el teu rostre
entre aparadors il·luminats
i estels que m’ensenyen
el camí per on algun dia
vas passar.
Els peus em duen
on per moments jo també
vaig gaudir un xic de felicitat,
però  com la boira,
poc a poc es va apagar.
És Nadal...
És Nadal...
Tots els cants ho recorden,
tot m’ho vol fer patir,
i jo espero retrobar-te
en qualsevol racó,
mirant llums que s’encenen
i s’apaguen amb la lluïssor
dels somriure
entre les fredes galtes.
És Nadal...
És Nadal...
I jo cerco com un infant,
el regal de la teva veu
acaronant-me sons
i els teus llavis
amb petons de melmelada,
entortolligats els dits
passejant rambla avall.
Se m’acaben els llumins
i ja poc més podré somiar,
si no arribes aviat,
em trobaran amb el cor glaçat.

dissabte, 14 de desembre del 2013

Jo et donaria



Jo et donaria
tot el que no tinc,
fins i tot la meva follia,
la follia per entendre
el regust de tots els petons
que no em deixes
a la vora de la boca.
Jo et donaria l’univers
que m’envolta
però no trobo l’adreça
per enviar-te’l,
i així el deixo campant
tot lliure entre ombres
de foscor
i matinades emboirades,
imatges totes dues
que em retornen
com impagats els records
d’altres temps
on érem tant tu com jo
imatges amagades
en el mateix mirall...

“no se si soy un pobre cuerdo
o lo que resta de aquel recuerdo...”

Si em guarda,
el mot un nou silenci,
no em deixis per estar callat.
Si em guarda,
el mot un so vell,
no em facis callar.
Si em guarda,
el mot un sol mirar,
no m’amaguis on estàs.
http://locurasdelpensamiento.blogspot.com.es/2013/12/mio.html

dilluns, 9 de desembre del 2013

Escric amb tinta de nit




Escric amb tinta de nit
les paraules que la vida
ja m’amaga,
mentre el cor
encara les sospita.
I canta sons de silenci,
les cançons
que ja no recorda
un cap que desvaria,
els ritmes d’un cor
que d’enyor mor l’oblit
de les velles paraules belles.
La vida s’escapça a trossets
que volen amb el vent
de l’ombra
que va creixent per dins,
esperant noves albades
que em facin més petit,
més vell,
més del color de la nit. 
http://desdeminoray.blogspot.com.es/2013/11/otra-noche-mas.html

diumenge, 8 de desembre del 2013

Amb cada ullada del sol





Amb cada ullada del sol,
se’m mor un mot,
que escric en un full de color
abans que s’hagi fos.
Cerco en el calaix del cap,
en racons foscos
qualsevol mot que no trobo,
vesteixo amb roba de records
els sons que no faig servir,
esperant que la llum
em torni aquelles paraules
que vaig emprar
per dir-te
que et començava
a estimar,
i fer de cada dia,
una joia plena,
i vestit amb paraula vella,
de nou poder-ho ,
amb tu, compartir.
Amb cada ullada del sol,
hi ha més gris i més fosc,
amb cada ullada del sol,
queda més espai per als records,
que poc a poc es van desant
i ara no se on són.
Amb cada ullada del sol...
Jo també volia recordar,
i tant sols em ve el regust salat,
d’un plugim galtes avall.