La tarda s’acaba

La tarda s’acaba,
plovisqueja,
tanquen les parades
i tornen els poemes
vestits de llibres
a les capses
on dormiran fins a arribar
al seu destí.
Sota els porxos vells
on la vida s’alenteix
i et fa més estona companyia,
on la vida et parla
i mirant les pedres
de les voltes,
t’explica històries,
et busco arribar
amb la mirada amorosida
esperant la rosa festiva,
i en l’espera repasso
els versos
que em duràs
escrites en quartilles fines
i lletra treballada,
aquells que m’has llegit
entre petons i carícies.
Tremolós t’he fet un vers
de quatre rimes cosides,
un amb fil de lluna,
l’altre amb raig de sol,
un tercer té escuma de mar
i el més curt, es de llàgrima viva.

http://papallonesenlallum.blogspot.com/2010/04/plous.html

S’activa la vida

 

S’activa la vida

quan l’aire

em porta el flaire

del teu cos.

Quan et miro mirar-me

i cerco la resposta

als teus ulls

encara sense saber

la pregunta.

Com un glop de fum

que el vent escampa,

com un alè s’escapa,

com l’esglai d’una topada

que s’espera,

em deixa quiet

i miro com tot se’n va.

Captura instants

 

Captura instants

que la vida fa volar.

A les seves mans

poden ser eterns.

Plens de colors

també en dies grisos.

Una parada

amb els instants aturats.

Una parada

amb retalls de vides

que mai

s’haurien d’acabar.

Cada cop de roc

Cada cop de roc
que cau pel penya-segat
és un perquè que em retrec
i un record que em fereix.
Cada silenci és un deure
en la llibreta comptable
dels nostres mots
i els dia és llarg,
ple de silencis.
Cada raig de llum
que m’enlluerna
caminant amb el front alt,
cara al sol rialler
és un retret
perquè hi manca
la teva ombra al meu costat.
Cada pas és una baula
que s’afegeix a l’anterior
en un cadenat seguit d’errors.
I jo tant sols et vaig dir:
Amor,
t’estimo com la vida que em deix.

http://desdeminoray.blogspot.com/2010/04/tu-nombre-entre-las-redes.html

Em deix de record un somni

Em deix de record un somni,
un somni que visc despert,
de carícies sospeses al vent
i petons de color cotó vell.
Camins de pedres de colors
i rastres de ratolins,
tant petits
que només hi cap un sospir.
Em deix de record un somni
que guardo entre vidres
de balcons i finestrals,
entre els llençols planxats
amb gotellims de midó
i coixins folrats d’amor.
Em deix de record un somni,
un somni ple de flocs d’ahir.

http://jaque-a-la-reina.blogspot.com/2010/04/joia.html

Clavat al darrer cantó

Clavat al darrer cantó
de la darrera paret,
de l’últim carrer,
del perdut poble,
penja un fanal inert,
que cada nit
encén la petita llum
de la gastada bombeta,
serà l’espurna
que en tornar veurà
la meva fal•lera,
l’amor perdut
que em tornarà
a la vellesa,
l’amor perdut,
que em va deixar
en aquesta terra.
Si torna de nit,
serà l’espurna primera,
després, si em vol trobar,
seré com sempre
a la següent
porta cantonera.

http://rebaixes.blogspot.com/

És etern cada instant teu

És etern cada instant teu
que és meu,
cada somriure
que em desclava claus
d’ombres i de dubtes,
i amb cada mà
que m’acarones reneixo
de les morts absents
de quan no hi ets,
contemplo silent les danses
al meu voltant fent
de lo quotidià, anhel.
És etern,
amb tu el temps,
com el riu
que cansant va baixant
com si restes quiet
fins fer-se un bes
amb la mar.

http://torosalvaje.blogspot.com/2010/04/toda-la-eternidad.html

Els primers rajos cerquen l’entrada

 

Els primers rajos cerquen l’entrada.

Les primeres ombres s’allunyen.

Tot queda en espera.

Quan tardaràs en arribar a mi?

Avança lentament el clar caminar.

Travessa la porta

que separa la llum de la foscor.

Em trobés anhelant esperant-te.

Allargo la mà i l’escalfor m’arriba.

Arribes a mi silent

 

Arribes a mi silent

i de nit,

un jorn que la lluna

no et vol veure.

Nua, càlida,

voleiant els cabells

amb la brisa

que entre a veure’ns.

Et deixo que m’estimis,

tot i saber el mal

que em faràs després.

Un altre motiu per somiar,

recordar les carícies

i els petons d’aquesta nit

que retalla el temps

del que podria ser

i del que serà.

Oblidar allò que ahir era vida

 

Oblidar allò que ahir era vida.

Oblidar el camí fet per tornar a l’inici.

Oblidar els petits oblits

Oblidar que oblidem.

Oblidar...

Com puc deixar d’oblidar?