Em dius adéu
entre dos mots absents,
mentre el silenci,
em dóna l’esperança
que la veu no m’atorga.
Jugues a callar
i em diu la mirada efímera,
endavant,
vine a besar-me
entre les ombres
d’aquell ahir
no tant allunyat.
Em dius adéu
amb presència
de l’espòs
que resta una mica apartat,
mentre mira
i endevina el repòs
d’un somriure
que s’escapa
envers el teu enamorat
absent,
somriu pensat ser el destí,
qui sap si amb l’encert
de saber-se el camí
d’un cor enjoiat.
Em dius adéu...
3 comentaris:
Preciós...a veure si l'adéu pot ser un fins aviat?
es curios com de vegades em puc aplicar els teus escrits..
potser per aixo m'agrada llegir-te
una abraçada
Un cor mai diu adeu...
Nyma.
Publica un comentari a l'entrada