Una escala plena de veus mudes,
ple el terra de lletres lliscant fustes avall,
caient en voler acaronar la llum d’una lluna
que entra pel finestral.
Una llum que fa ombres xineses
amb les fulles que envolten el vidre protector.
L’escala muda com jo davant els versos trencats
en voler ser poema.
La lluna que no pot entrar
per recollir els mots esmicolats.
Un vidre que deix entrar la llum matisada
que la nit permet passar.
https://dallobelldallosublim.blogspot.com/2024/02/a-tres-bandes.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada