Un
any nou que s'enceta
a
cada instant,
mentre
vas arribant,
callada
i quieta.
Un
any nou que es dibuixa
amb
cada petó
suau,
tendre, rodó
pujant
per la cuixa.
Un
nou, any nou
que
es fereix
amb
espina de peix
ferida
que encara cou.
Un
any nou, càlid
amb
el cos nu
la
pell de color bru
i
el tacte invàlid.
Un
any nou,
s'acaba
en
un adéu
que
es fon
entre
petons
inerts,
rialles
de paper
i
gots
plens
d'oblits
que
mai marxen.
1 comentari:
"oblits/ que mai marxen", gran oxímoron, una paradoxa com l'any nou que acaba. M'agrada molt com escrius!
Publica un comentari a l'entrada