Vens a mi nua,
a punt d'acabar
la nostra petita aventura.
La teva joventut
ha fos la meva innocència,
la teva innocència
m'ha descobert
la joventut perduda.
Vens a mi nua,
emergent d'un temps
que ja no és meu,
amb una oferta
que no puc rebutjar
i que em costarà perdre
en acabar.
Vens a mi nua,
fent-me sospirar
per ser d'aire,
aquest aire
que t'abraça eternament.
Era una nit d'estiu
tornàvem de ballar sardanes
i el temps ens volia regalar
una de les seves
famoses tempestes .
A mig camí
caigué el ruixat,
i la colla es dispersà.
Tu i jo amerats
vam continuar corrent
fins el portal d'una casa vella.
La resta es refugià
sota una porxada,
ben arrecerats.
Molls i esclatant de riure
descansem recolzats.
La brusa amarada
et dibuixava el cos
a la llum del fanal
que entrava del carrer.
Tot em deia, vine i abraça'm,.
i així ho vaig fer.
Primer un petó suau,
només una presentació de llavis,
després un, amb més passió.
El teu cos tremolava,
i les mans li volien donar escalfor.
Un tercer bes,
i unes mans fent
el convex dels teus pits.
Un altre petó
i els dits
començàren a desfer botons.
Després del primer bes
sobre la mullada pell
del sinus dret,
em va aturar un séc no.
Poden venir
i veure-ho el meu marit.
Deixem-ho aquí i així,
res ha passat,
però mai ho oblidaré.
Cinc minuts després,
tots junts
tornàvem a sortir.
Com a cloenda
una mirada,
un suspir.
Si en lloc de ser qui ets,
només fossis ella,
quina joia em regalaria
l'adolorit cor.
Si en lloc de sortir fora
i asseure't a la terrassa
t'haguessis quedat amb mi
a compartir l'aire refrigerat.
Si en lloc de parlar
amb l teva colla
ho haguessis fet amb mi,
jo t'hauria parlat de versos
i de mots florits,
de mirades que encisen
i llavis que enamoren,
d'una pell que demana
el tacte suau
d'uns dits complaents.
Si en lloc de fer ta vida,
fossis part de la meva
hagués pintat de felicitat
la resta de l'eternitat.
Queda el plat
gairebé net,
Amb les darreres
restes del menjar,
i la copa escalfa
el cul de cervesa
que manca per veure.
Entren turistes
amb maletes i barrets,
pells vermelles
color barbacoa
amb blanca ombra
d'unes ulleres de sol.
Llenguatges forans
demanen viandes
i escampen salutacions.
Un mon petit
en una petita habitació,
per unes hores
el meu mon sencer,
amb l'excepció
d'un amor
que encara
no ve.
Assegut a la taula
amb una beguda
a la mà, sol en el bar,
espero l'arribada.
Amb la calma
que dóna l'esperança,
miro entre cadascuna
de les ombres
que passen
rere els finestrals
i descobrir la teva silueta.
Busco el teu somriure
burlesc en les mil cares
que em passen pel davant
i amb cada fracàs
cau de la flor de l'il·lusió
un nou pètal
que es marcirà
en el terra de l'estació.
Arriba per fi
el tren que em durà lluny
i encara espero
olorar la fragància
del teu perfum.
Només quedarà en el lloc,
l'esquelet salobre
d'una petita llàgrima.
