El petó és un regal que no cal guarnir. (Rr) El pes de la paraula és la càrrega més sublim i alhora la més feixuga, quan vola mai es pot tornar a atrapar. (Ml)
Omplen el no res
els pensaments fugitius.
Que em quedarà?
Forada paret
escapa l’alè volant
no em queda res.
Tinc a la mà flors,
poncelles de roig ben fort,
també jo sagno.
Pica paraules
en pedra de la vida.
Temps per desfer-ho.
