Dolça
amant
de
temps pretèrits,
de
mil absències
i
més silencis,
dins
del teu cor
on
amagada
guardes
les imatges
que
em van enamorar,
he
deixat en un racó,
les
mil cares
que
he cercat fent el camí
per
retrobar l'alè
del
teu esperit.
Somriures
insinuants,
escots
alegres,
el
nu cos
de
ta joventut perduda,
la
filla que mai
vam
deixar de tenir,
la
soledat
d'un
pas de pont,
els
mil posats
d'una
joventut
que
no es vol acabar,
un
cos estirat
on
el sol brilla
al
seu costat,
la
irreverent insolència
d'aquell
primer joc d'amor
que
junts vàrem jugar.
Tants
cossos vestits
com
despullats,
tantes
cares
com
soledats,
tantes
edats
com
jorns separats.
Tants
somriures
com
silencis,
tants
cors volant
com
enyor
d'aquell
París
que
no tornarà
i
que sempre ens quedarà.
1 comentari:
Una dolça amant que omple la vida de records, sobretot dels viscuts a París que mai s'obliden...Bon cap de setmana.
Publica un comentari a l'entrada