S'obre
la porta,
i
davant la finestra
el
llit mudat
espera
el ball
de
dos cossos
plens
de sons,
frenètics,
suaus,
suant
amb
frecs
càlids.
Et
presentes,
-et
sembla-
nua,
però
el teu cos rígid,
s'omple
d'una camisola
de
vergonya
i
mentides.
Nua,
si,
però
llunyana.
Acceptes
callada
les carícies,
i
com pluja d'estiu,
van
caient
relliscant
cos
avall.
A
la vora,
ben
a prop,
et
puc tocar,
més
lluny,
et
noto
transparent
i etèria.
Com
el baf
d'un
fred dia d'hivern.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada