Els petits s’han fet grans
i els gran ja són vells,
però per Nadal aplegats
tots al voltant del tió,
fan cagar-li aquelles il·lusions
que han anat creixent
al llarg de l’any amb ensurts
i ple de desigs
que encara no s’han complit.
La taula ja s’ha buidat
dels àpats del dinar,
els torrons amb el cava,
són tant sols un record
d’un menjar que s’acomiada.
Al voltant del vell troc tant colpejat,
s’han anat cagant
llaminadures,
llibres i mitjons,
algun detall perdut en un racó,
que per un moment ens treu
un somriure i un petó.
Un altre cop el Nadal
té el seu decorat
de pessebre,
arbre i el tió al seu racó,
els menjars i les mil histories
que cada any
mai renoven el seu inventari,
acudits que la petita ens va contant
entre les rialles dels més grans,
que saben com acaba
abans de començar,
però tots somriuen igual
que cada any,
per fi s’alça la darrera copa
abans d’agafar els abrics,
i donar els petons
abans de partir cap a la freda
nit del hivern blanc.
Ja només que plegar la taula,
i asseguts al sofà
tapats amb la manta,
esperar un nou Nadal
que ens torni aplegar.
