Ja marxa el tren.
Deixa enrere el temps,
quan tot era bo.
El petó és un regal que no cal guarnir. (Rr) El pes de la paraula és la càrrega més sublim i alhora la més feixuga, quan vola mai es pot tornar a atrapar. (Ml)
Ja marxa el tren.
Deixa enrere el temps,
quan tot era bo.
Feta de molts punts.
Punts de colors que vius.
Tu i elles. Flors.
El pas enceta
el dubtós camí d’ahir,
espera fer-lo.
És omnipotent,
és el seu fer o desfer.
Deixar pensar.
Conta’m històries
amb la pell feta pedra
quin temps la gasta?
Cerques el perquè,
la raó del teu premi.
La raó ets tu.