Si el vent parla
em recita els versos
que li deixes tu.
El petó és un regal que no cal guarnir. (Rr) El pes de la paraula és la càrrega més sublim i alhora la més feixuga, quan vola mai es pot tornar a atrapar. (Ml)
Dorm l’infant somnis
que li dibuixa el cor
d’un pare tot sol.
Deix a la galta
un bes que neix, morint
tot ell als llavis.
Arriba carta
del fons de la mar tant absent,
miro més enllà.
Venen els records,
antigues vivències
que volen tornar.