Aquest lloc tant meu
i alhora tant estrany
on sóc sempre jo.
El petó és un regal que no cal guarnir. (Rr) El pes de la paraula és la càrrega més sublim i alhora la més feixuga, quan vola mai es pot tornar a atrapar. (Ml)
Aquest lloc tant meu
i alhora tant estrany
on sóc sempre jo.
És l’eternitat
de l’ahir guardat ben dins
és el que ens manté.
Em passen els anys
com l’aigua vella d’un riu.
Tapeu-me fulles!