Un pinzell perlat d’il·lusió
i pintura va esgaiant traços
de línies vorejant allò
que vol plasmar.
Un traç verge,
d’un color aigualit
com si d’una aquarel·la
naixent en fos el retrat efímer.
Una imatge viva
que en un proper futur
serà la llavor del record
que ho mantindrà viu.
L’artista deix anar
des de la punta dels dits
sa vida
i pel camí del pinzell
i de l’aigua deix
viva la seva intenció,
perquè més tard els ulls
vegin les restes
del castell
que l’artista ha vist avui.
Dolça claredat.
Dolça caritat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada