Assegut a la terrassa
d’un bar, pensant i bevent,
bevent i pensant.
Calla mirant endavant
i saluda amb un ges estrany,
la presència d’un conegut,
no vol dir res.
Beu un refresc
que li alleugereixi la sequedat
que té a la boca, a la gola.
No sap com encetar la conversa
quan hi sigui present.
Li vol dir pensant
que no la vol ferir,
recargolant les idees,
per fer-ne paraules,
paraules que després
seran silencis.
Tant de treball
per poder-se explicar,
i li veu a la cara
que ja no li cal parlar.
Li veu en l’expressió
que ja ha entès
una cosa sense dir-la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada