dilluns, 20 de febrer de 2017

Volàtil



Volàtil,
de fragància romàntica
i mirada perduda,
veu suau,
més callada
que explícita.
Et noto al darrere
quan passo
pels voltants
del passeig
les llargues tardes
de la tardor
i les fredes de l'hivern.
Et se present,
tant sols el vol
de les fulles seques
al teu pas,
cruixint sota el teu pas,
t'endevina,
sense tornar la vista
vers uns espatlla
que t'amaga.
Distant,
m'esperes
en la cantonada
de sempre
i amb un somriure
de nina de porcellana
em dius
que t'adones
que hi sóc,
un instant
de quietud eterna
que es marxa
amb el mateix sigil
que la vida va marxant.

dijous, 16 de febrer de 2017

Cauen llàgrimes avares



Cauen llàgrimes avares,
per plorar un passat
que és mort.
Descansa el cos
inert, d'un ocell quiet,
un record present
d'un passat ja fos.
Gasives no volen caure
en una altre buit,
i rellisquen
entre solcs
d'arrugues velles.
Són gotes que ploren,
un ahir que no fou,
un silenci trencat
per sanglots
de vell pueril
sense joc,
i gairebé
sense records.
Col·lapse
de mirades perdudes,
de perquès
sense respostes.
 Gasives llàgrimes buides
espines d'un passat
maldat.
http://locurasdelpensamiento.blogspot.com.es/2017/02/ausencias.html

dimecres, 15 de febrer de 2017

Dis-me un dia amor



Dis-me un dia amor,
encara que no ho pensis.
Deixa’m posar a ma
al ventre
quan dansi entre plaers.
Distreu el pensament
mentre juguen el llavis
a amagar-se
entre plecs i muntanyes.
Fes un cadenat
Dels nostres dits
en els moment més íntim.

Recorda.
si, recorda l’instant
solitari,
on tot arriba,
on tot s’acaba.
I som junts
l’univers etern.
Recorda.
si, recorda l’instant
solitari,
on els cabells
molls,
s’apeguen a la pell,
nua,
coberta
tant sols pels petons
silents,
els versos escrits
en les corbes línies
que ens sabem de memòria,
i ara lluny
dibuixo de nou
amb llapis de carbó.
Mata’m d’absència,
Que d’amor
ja m’has mort.

diumenge, 12 de febrer de 2017

Et mostres nua



Et mostres nua
i distant.
Els llavis ensopeguen
amb mots
quan volen trobar
llavis càlids.
Les carícies
es perden en l'aire
quan defuges
el tacte.
El teu cos
es a prop,
però el trist somriure
em diu
que no hi ets.
I no se perquè ho fas!
Em mostres
un amor fugisser
i mai em dius amor.
Rius amb somriures
que pinten plors
quan has vingut a mi.
Dius que vols estar-hi
però que cerquem
quelcom diferent.
Jo només vull estimar-te.
Què vols tu?
Matar el temps
en mots perduts
i escapar quan sigui mort?
Els meus mots ja els saps tu.
Te'ls vaig escriure a la pell,
de lluny, de ben lluny,
i ara voldria tornar a llegir-los,
poc a poc,
resseguint cada línia
amb la punta del dit.
I cada punt un bes,
i cada coma, un sospir,
cada estrofa una carícia.
I en acabar el vers,
l'amor ja es fet.
Respirar cor amb cor,
deslliurar rierols de llàgrimes
baixant dels cims a les valls
i fecundar
cada mot
allí on neix la vida.
Per morir com vols
un altre dia.
Et mostres nua
i distant.

dissabte, 11 de febrer de 2017

Dormo



Dormo,
en el bressol
del teu cos,
i mentre volo
per camins
de somni,
m'acarona
el front
el llibre
dels teus dits.

Dormo,
en el bressol
del teu cos,
descanso,
embriac
del teu aroma,
el flaire
del cabell net,
l'olor
d'escuma
de la roba neta.

Dormo,
en el bressol
del teu cos,
he tornat
d'una mar brava,
d'un jorn
infernal,
d'un temor
al ja mai...
Torno cansat
de la por,
de perdre tot,
de no trobar res.

Dormo,
en el bressol
del teu cos,
i reneix la vida,
i la pau
em torna
a la sang
i el teu mirar
em mira.

Dormo,
en el bressol
del teu cos,
dormo
en la pau,
de la vida
que és retira.
http://locurasdelpensamiento.blogspot.com.es/2017/02/espejismo.html