dijous, 22 de juny de 2017

Jo buscava una paraula



Jo buscava una paraula
i tu m’omplies de fets,
plens de silencis
que en costava portar a sobre
entre tanta absència.
Volia amagar-me dins teu
i tu escoltar una veu
de vellut.
De tant lluny,
se’m feia el camí
molt llarg
Volia estimar,
estimant un cos com el teu,
aprendre el teu cos
fent pràctiques
en qualsevol cos.
Callat em deies que no inventés
amors que no hi eren
i jo mirant-los als ulls
els hi deia: “Fuig que no hi ets”.
Es vestien
i ara si que eren un fantasma.
Et deia que tornava a ser un esperit
solitari
a l’espera de la teva presència,
una ombra que s’allargassava.
Tornava a fer camí,
I escriure versos
que des de l’horitzó llegies
Un cantó es vestia de petons i carícies,
paregudes a d’altres que em donaves.
però no iguals
obria els ulls, el fanal em contava a sota veu
que els petons es perdien com la primera neu
escalfada pel terra rugós clavat al cos desabillat
desmanegat,
cercant les marques
del plànol de la pell
que havien dibuixat les meves dents
i el roig dels llavis oasis del teu desert.
On ets Senyora, on puc trobar-te?
I escoltar que els batecs del teu cor
són els batecs que et dono jo.


dilluns, 12 de juny de 2017

És un comiat, sí!



És un comiat, sí!
de les meves dones
i cadascuna agafa
d'aquesta flor
amb punxes,
el seu pètal
i l'olor que porta.
Cada dona
té uns records
i viu la memòria
d'uns mots,
d'uns fets,
alhora comuns,
alhora únics.
Soledats compartides
que ara el temps
desfà lentament.

diumenge, 11 de juny de 2017

He escoltat tantes vegades




He escoltat tantes vegades
les paraules que no m'has dit,
que ja són meues,
sense deixar de ser els teus silencis.
Has llegit tants cop els meus mots,
que sense veu ja són teves les paraules
que no t'he dit,
llançades al vent tant de dia com de nit.
Les cançons que m'has cantat
i mai he sentit,
ja són les cançons de ma vida,
sense saber-les cantar,
no paro mai de taral·lejar.
Hem estat tant distants i tan a prop,
que hem estat diversos i unitat,
cadascú la seva vida,
sense deixar de viure la del costat.
I ara que la mort s'acosta,
la viurem de veritat,
qui sap si plegats,
qui sap si cadascú pel seu costat.
Hem estat bessons dispersos,
que la vida ha separat,
retrobats d'espurna en espurna,
per esperar quina nova espurna
tenim al davant.
Deix un bes en cada glop de brisa
i en cada gota de mar,
amb salabror d'absència,
amb absència de dolor.
Enyor que em trenca en bocins de temps,
amarats de records,
records que vindran
després quan la brisa sigui mar.

diumenge, 4 de juny de 2017

Pinta guspires



Pinta guspires
d’argent en retirar-se,
mentre treu
el mantell vermell
de sobre les muntanyes.
El sol vesteix de nit el cel
i crida suau la lluna mandrosa,
mentre s’apropa l’estiu
mirant festiu
la llarga nit de sant Joan
caminant a poc a poc.
La mar renta la platja
vora els amants
que la reben entre rialles i petons,
càlides carícies
que s’esbargiran de matinada.
Roda el món i en son rodar,
lliga mil nits de llunes canviants
amb els jorns
de mil sols cansats. 

dissabte, 3 de juny de 2017

Quan la veu es fluixa



En la seva memòria

Quan la veu es fluixa,
però parla clar,
quan els mots els entén tothom
perquè són plans,
Ens fereix el silenci
d'aquesta veu,
però ens queda el ressò.
Queda la petjada dins meu
del seu so
i mentre cauen llàgrimes curioses
per seguir el seu camí,
i ensenyar amb humor,
omplir de somriures
i rialles les lliçons,
enyorar l'ahir que va partir,
recordant que he après dels infants,
jo també diré adéu
amb noves llàgrimes
per tot arreu,
me'n vaig,
quedo a l'ombra
escoltant la seva veu,
i de nou m'ensenya,
a ensenyar rient.
S'enlairen els records
i la vida queda enrere,
entre el fullam
de l'arbre del davant.
Veig mil cares
que venen i se'n van
al ball continu
del vent brisat
que fa i desfà.
Ha mort un mestre
de les paraules,
d'altres se'n van callats,
d'entre les tiges marcides,
noves en sorgiran,
flors d'un demà,
esplendorós,
flors que vam regar.
Filles de fets i silencis,
d'errors i equivocacions,
d'aprendre a aprendre
i tornar a començar.
No hi hauran noves lliçons,
no hi hauran noves rialles,
ressorgiran les velles
com lluernes d'estiu,
quan les lliçons
es fan festa
i amb les festes somrius.
Que queda?
Un record.