dimarts, 6 de desembre de 2016

La nit s'avança



La nit s'avança
apagant els somnis
que durant el dia
s'han enlairat alhora
que s'encenen
les llums dels carrers.

El mes s'acaba,
caient les fulles
als peus
en un reconegut
homenatge
pels somnis
que s'han de somiar
pensant amb tu.

El comiat
dels somnis
és trist a la tardor,
quan es refreden
les esperances
i es més fosca
la vesprada.

La mar,
freda companya
m'ajuda a despertar-me
d'aquells somnis
que pesen
tant al cor i a l'ànima.

Potser algun dia
en despertar-me
encara somiaré amb tu,
sense somiar.
http://elraconetdesalluna.blogspot.com/2016/12/pinzellades-iii-retalls-de-novembre.

dilluns, 5 de desembre de 2016

T'has quedat muda

T'has quedat muda
i silent no et noto.
L'aire es torna càlid
en plena tardor
i no es pot respirar,
necessito els teus mots.
La brúixola dissortada,
no em porta en lloc
i el camí s'ha amagat
rere l'alè cansat
que s'ha desfet.
T'has quedat muda
i jo em sento perdut.

dijous, 1 de desembre de 2016

Mai el temps deixa de ser



Mai el temps deixa de ser,
de vegades només s'atura
i es dóna la volta
per posar-se al darrere.
Ara potser et mira
d'esquena
i pensa que dur-te
per que et posis
de nou en camí.
Pensa si deixar l'alè al clatell
i esgarrifar-te una mica.
Pensa en acaronar-te
de passada la ma
i notar l'escalfor
que creus que no tens.
Pensa en parlar-te
però creu que no l'entendràs,
al menys d'entrada,
els primes mots.
Pensa en entonar els sons
d'aquella cançó
que tu vols sigui teva
i no compartir
des de llavors amb ningú.
Però només sap segur,
el temps,
que no vol estar
gaire lluny de tu.
http://locurasdelpensamiento.blogspot.com.es/2016/12/a-quien-se-fue.html

diumenge, 27 de novembre de 2016

Trucaré de nou



Trucaré de nou
abans el somni
hagi entrat dins teu.
I amb la mateixa mà
que hauré fet el truc fort,
faré dolça la carícia.
Duré entre les mans
embolcallat
amb la textura del setí
uns versos que ningú sap.
I, si el teu enuig em permet,
de nou desaré
els meus llavis en els teus,
un càlid bes,
un petó com si res,
com si res...
hagués passat
des d'aleshores.
http://locurasdelpensamiento.blogspot.com.es/2016/11/si-te-vas.html

dissabte, 26 de novembre de 2016

Em quedo mirant la mar



Em quedo mirant la mar.
Com un nàufrag sotjant
un futur possible,
una incògnita,
una eternitat
a terminis
que es paguen
a la posta de sol.
Ni el sol
que dóna colors
als meus records
es queda
per oferir consol.
Ni tant sols la lluna,
amant intermitent
es manté al meu costat.
 Mentre el cos es desfà
en el pas constant del temps,
van sorgint els fetitxes
de la meva vida,
com esquelets
del passat,
fòssils
per un llunyà esdevenir.  
A la fi,
poemes reflectits
en espills
dins la sorra.

divendres, 25 de novembre de 2016

Quan la primavera



Quan la primavera
es posa a fer feina
i sota la bata bruta
de mil taques
enceta la festa
dels colors,
cauen a terra,
humits de pluja fina
les flors dels fruiters
que desprès seran fruita.
Les catifes de gespa,
trèvols
i tantes herbes anònimes
que ens alegren la vista,
sota maragdes, safirs,
ametistes
i robins vegetals
que del camp
el meravellós món
on la vida esclata.
I allà dalt
on l’arbre pentina
els dies de vent el cel,
creixen com nimfes bessones,
les cireres.
Juguen cridaneres,
amagades
entre les verdes fulles
del cirerer,
com galtes enrogides,
veien apropant-se
l'enamorat desconegut,
en joc de vida o mort
sota el bec punxegut
d'un exercit d'ocells
àvids de tanta bellesa.