dilluns, 18 de març del 2024

És un pensament

 

És un pensament

que em deixa per sobre

ple d’il·lusió.

 

https://encadaversquehasentes.blogspot.com/2023/12/caminants.html 

diumenge, 17 de març del 2024

Cada instant

 

Cada instant

que em marca el que escric,

potser dóna nova vida a lletres,

mots, paraules

que segons ho vegis

et sonaran poemes o no.

Cada instant

que entri dins teu el significat

del que llegeixis mirant endavant,

seran per a tu,

allò que tu mateixa vols.

Cada instant

que el temps et doni

podrà ser estri del coneixement

que t’ofereix el pes de les paraules

que flueixin entre tu

i on estan escrites.

Cada instant

que et permet aquest exercici,

qui sap si...

Et serà realment profitós.

 

https://encadaversquehasentes.blogspot.com/2024/03/aixi-neixen-les-idees.html 

Deixa –la gaudir

 

Deixa –la gaudir

la mare ho viu feliç.

És l’amant secret.

Amics de sempre.

 

Amics de sempre.

La seva nit com sempre.

El joc entre les pulles, com sempre.

Que no faltés la beguda com sempre.

Llum poca, com sempre.

Ell no en creia en les cartes,

tot i que cada nit

en feia una dissertació

per l’ordre en que sortien.

Ja eren grans

i es coneixien prou be

com per saber-ne

el rerefons de tot plegat.

Un sempre

que aniria escapçant-los

com el temps ho fa amb tot.

Ara eren una margarida

de quatre pètals

o si voleu un trebol

per la sort adherent.

Però n’eren conscients

que aquest sempre s’aniria escurçant,

fins que el darrer arreplegués les cartes

després de fer un solitari.

S’acabés el darrer glop

de l’aigua de foc embotellada.

Endrecés l’habitació i apagués la llum.

Preguntant-se com cada nit

si aquesta seria la darrera,

des que els altres

el van anar deixant sol.

El proper dia

 en sabria la resposta,

com sempre.

 

https://relatsconjunts.blogspot.com/2024/03/el-joc-de-poquer.html 

dissabte, 16 de març del 2024

El pes de la foscor esgota el meu cos

 

El pes de la foscor esgota el meu cos,

la nit em fa pagar amb temors i silencis,

l’agosarament de tot el dia

i ara vol cobrar-se el preu

per la meva impertinència.

La nit no diu res fins

i tots els seus sons ara callen

per fer-me més feixuc el pes sobre meu.

La vista cansada de mirar tot el dia

em demana descans,

si tant sols el llibre que fins i tot

tinc a la tauleta m’obre l’esperança

de recuperació amb la seva lectura estimada.

Qui sap si... amb els signes d’algunes lletres

que surten d’entre els dits

pugui reposar per uns moments

la meva ànima turmentada.

El pes de la paraula

cansa encara més el meu cos

i sense voler trencar

l’encanteri del moment, comença el repòs.

 

https://torosalvaje.blogspot.com/2024/03/la-noche-rota.html