diumenge, 22 de gener de 2017

Si fos fort



Si fos fort
i m'atrevís
a veure
el revés del vent,
o el lloc
on la pluja neix.
Si la matinada
em dugués
de nou
al punt d'inici
i les hores fosques
de la nit
foren tant sols
un record
a punt de l'oblit.
Si no sabés
que el temps
obrirà mirall
d'escuma
i poder sortir
d'aquest món
a l'inrevés,
cauria en una follia
descendent
lluny de qualsevol carícia
somni o murmuri.
 http://locurasdelpensamiento.blogspot.com.es/2017/01/alegoria.html

dimarts, 17 de gener de 2017

Tenia del record



Tenia del record
la seva olor,
del pensament
la seva veu,
de l'ahir
la seva llum,
de la nit,
la fresca foscor,
dels llavis
el regust amarg
de l'adéu precipitat.
Tenia un amor càlid,
embriac d'escalfor
 i de silencis submisos.
Tenia mil versos
escrits amb sang
i un cor galopant
vora el mar
amb peülles de fang
i closques d'escuma.
Flaires de joia,
que ja han marxat.
Petons
que com papallones
van de flor en flor,
carícies
que gasten el cos
molt a poc a poc.
Tenia un banc on llegir
en veu flonja
sota l'ombra
d'un plàtan centenari.
Tenia una xemeneia
on l'hivern semblava
primavera.
Tenia amics novells
de temps passats
amb mil histories
que podíem reinventar.
Tenia les restes
d'una infantesa
amb amors d'infant,
un armari amb marques
de cada any.
Tenia...
...una vida feta
a la mida, cada instant

i tot ho he canviat
jugant
amb la llibertat,
dolça decisió
per trencar,
per fer
un nou camí,
cosir el destí
en banderola
fugir de la presó
del cos entumit
entre dubtes
d'ahir i avui.
Enrere queda
el temps
de les manilles,
endavant el so
clar i alt,
sense més
ressò
que la llibertat.
I com un Albertí
desconegut
vull ser
mariner
de llagut
i viatjar
per les costes
d'un món nou,
ple de fantasmes vells
que tornen cada nit
per festejar
la nostra llibertat,
i cantar mar endins
cançons que tothom sap
cançons plenes d'oblits,
de tatuatges
de pell ferits.
De fums
i gots buits,
barrets foradats
i el cor encès,
mirant de fit a fit
orgullosa la nostra
llibertat.

dilluns, 16 de gener de 2017

Un drac amb llengua de foc



Un drac amb llengua de foc
balla entre troncs
la nit freda,
vespra de sant Antoni.
Hipnòtica dansa,
escalfa entre rialles,
xerrades informals,
la taula parada
recorda una part
de la festa.
Enginyosos comentaris
acudits, brindis
i galets de porró ballant
en la fredor de la nit.
Llengües de foc
ondulant-se  
en un mar d'aire calent
entre esclats d'espurnes
com un cel ple de lluernes.
Es trenquen
els formidables troncs
caient en un fons
de brases de colors càlids,
com un forat negre
que engoleix
qualsevol cosa que cau
al seu fogós forat.
Un drac amb llengua de foc
balla entre troncs
la nit freda,
em relata els antics contes
de la màgica nit dels temps
on el foc, com un deu
que ens treu d'un passat
obscur, prehistòric.
Un drac amb llengua de foc
balla entre troncs
la nit freda,
plegats els veïns,
arrepleguen plats i gots,
i sortim d'aquells instants
de màgia i retrobament,
per retornar
al real i actual moment
de les nostres vides.

diumenge, 15 de gener de 2017

Com si hi fos



Com si hi fos,
però no em veus.
Sens el so,
però no la meva veu.
Com aquell pensament
sempre present,
Com aquella mirada
totalment perduda.
Com la lànguida
presencia
d'un rellotge aturat.
Com la nit
que et cobreix
poc a poc
i va deixant
entrar un silenci
còmplice.
Com la soledat
que vesteix de blanc
la fredor de l'absència.
Com el somnis
que compartim
des de la distància
que ens uneix.
Com la presència
que s'intueix.
Com aquella intuïció
que saps a prop
que la notes
i no es veu.
Així t'espero
en qualsevol racó
del pensament.
 http://locurasdelpensamiento.blogspot.com.es/2017/01/esbozo.html