dijous, 28 de juliol de 2016

Vetlla la barca



Vetlla la barca
en la sorra molla
l'eixida
de la lluna nova
i mentre espera veure
el que no es veu,
escolta dolçament
el so d'un saxo
plorar amors fugissers.
Vetlla la barca
remors de mar dansant
i com llums llunyanes
pampalluguegen
els estels curiosos
que volen sentir
el so d'un saxo
plorar amors fugissers.
Vetlla la barca
núvols de cotó
que porten la pluja
d'un cel
que sanglota oint
el so d'un saxo
plorar amors fugissers.
http://www.isabelribera.com/2016/07/notes-de-saxo.html


dimecres, 27 de juliol de 2016

S'obre la porta



S'obre la porta,
i davant la finestra
el llit mudat
espera el ball
de dos cossos
plens de sons,
frenètics,
suaus,
suant
amb frecs
càlids.
Et presentes,
-et sembla-
nua,
però el teu cos rígid,
s'omple d'una camisola
de vergonya
i mentides.
Nua,
si,
però llunyana.
Acceptes
callada les carícies,
i com pluja d'estiu,
van caient
relliscant
cos avall.
A la vora,
ben a prop,
et puc tocar,
més lluny,
et noto
transparent i etèria.
Com el baf
d'un fred dia d'hivern.

dilluns, 25 de juliol de 2016

Silent i nua




Silent i nua.
Em mires.
Deixes que la mirada
navegui entre les ones
del teu cos madur.
Només vols mots
que endolceixin
aquests instants.
Lluito callat
contra el desig
de no fer-te cas
i oferir-te un a un,
els petons guardats
en el decurs
de la nostra vida.
Silent i nua.
T'ofereixes
distant.
Encara demanes
els mots
que jo vull
convertir en carícies.
Et vaig pintant
ment endins
per recordar-te eternament.
Sense oblidar
aquests moments
en que lentament
em rebutges.
Silent i nua.
http://jmtibau.blogspot.com.es/2015/06/dona-de-cinta-sabate.html



dimecres, 18 de maig de 2016

Granat ja està el maig,





Granat ja està el maig,
ombrejant la tarda,
i fita des del finestral
obert a ponent,
esperant la fugida lenta
d'un sol gairebé absent.
Cauran persianes,
es tancarà
el darrer finestró
i t'esperarà.
Entraràs qui sap si...
furtiva d'un amor
que la lliga,
per trobar-te
amb un que et fa lliure.
La nit es vestirà
amb llençols de setí,
i cobrellit de cotó,
ni tant sols la lluna
et veurà estimar.
Cauran com fulles seques
les peces de roba,
i escampades
com pètals de colors
faran camí vers
el instant íntim.
Nua en ta maduresa,
càlida en els petons,
tranquil·la en les carícies.
Descobriràs
de nou el valor
del temps engabiat.
I oferiràs,
com sempre ho fas.
T'oferiràs
i ell ho veurà.
Retornarà
vers el teu cos bell,
tot allò que has ofert,
i la nit es farà silent,
i l'aire serà pell
i el cos serà calor
i el moviment goig.
Les hores es faran minuts
i podràs restar amb ell,
la nit promesa,
el plaer cobert,
l'un dins l'altre
com ànimes siameses,
com els dits
que no paren de ballar,
com els llavis
que cerquen
infinits camins i racons.
El cor vell
que no es cansa d'esperar,
les mans que tremolen,
els dits
que escriuen t'estimo
en la vall
de l'esquena reposant.
Amor,
un mot
que s'escriu un cop a l'any
amb ploma de pell i carn
en el teu cos tibat,

La lluna se'n vol anar a dormir




La lluna se'n vol anar a dormir,
i els núvols de cotó
li fan el llit,
mentre els estels
s'apaguen un a un.
La matinada
s'encén amb llums d'absències.
Fa uns instants
que te n'has anat,
el llit està calent encara
i els meus dits
tenen el remor
del record d'un tacte càlid
que no vol marxar
i deixar-me sol.
Com si la paret
fos translúcida,
miro més enllà
on la nit t'ha fos.
Inert el cos,
no sap que fer.
Altre cop te n'has anat,
furgant ferides velles
que ja mai es curaran.
No cal reptar ment endins
per recordar l'escalfor
amb que m'has rebut,
bes a bes,
cada part
del teu cos
he reconegut,
endinsant-nos
fins al fons,
d'un amor,
el nostre,
perdut
entre ombres
que es repeteixen
com els glops
d'aquell aiguardent,
que cau gola avall
en la foscor
i la soledat
que mitiguen
els versos que t'escric,
rabiüt com un amant
 abandonat
en encetar-se el jorn
del comiat.
Vull tornar a gaudir
dels teus braços
envoltant-me
joiosa
i amb ganes
d'estar amb mi.