diumenge, 31 d’agost del 2014

He somiat



He somiat,
ser eteri
i volar al teu costat,
depositar-me
dins del teu cos
i fer-nos
per moments
un de sol,
gaudint-ne
tota la nit.
Petons
deixant petjada
a la teva pell
passada la mitja nit,
amb la lluna mirant,
i fer-nos la ullada
de cels mig sobtats.
Lluny de la mar
que ens va fer conèixer,
la primera felicitat,
i que després
ens la va prendre
de bat a bat.
He somiat tants somnis
per poder-te estimar,
que no em dol
rebre la nit estirat tot sol
al llit per poder-te abraçar
amb el regust salat
de les gotes
que rellisquen
galtes avall.

dissabte, 30 d’agost del 2014

Hem estat jugant



Hem estat jugant,
tantes estones
com quan infants
jugàvem a agafar la lluna
amb les mans,
la volíem estimar,
com jo sabia
que t'estimaria
l'endemà.
El temps ens ha fet,
a estones distants,
a estones amants,
com jocs d'imans
que mai poden parar.
Mirar-te als ulls
i veure-ho clar,
em fa entendre
els silencis en tornar
al dia dia
i a cada instant
de soledat.
Es més senzill
estar amb tu,
que deixar-te marxar,
tot i sabent
que mai podrà ser realitat
el que nosaltres desitgem.

dimecres, 27 d’agost del 2014

Del silenci de la nit




Del silenci de la nit,
surten sense parar
les notes d'una cançó
que ens havia d'ensenyar
a estimar.
Van caient pel finestral,
obert al flaire de la mar,
són els sons
i els records
d'uns instants
que van passar.
Enteníem els fets de l'amor
de manera desigual,
potser la raó era teva,
però el sentiment
se'm va quedar,
a la pell ben enganxat.
Et recordo freda i distant,
però et volies deixar estimar,
de pell bruna
acabada d'enllustrar.
No volies que et toqués
restar a casa,
amagada com un joier
fent la feina de la llar,
volies l'aire com company
per volar lluny d'un destí
que et podia ofegar.
Em vas deixar de banda
sense saber com podia acabar
la història que just
començàvem a encetar,
vas fugir dels meus petons,
de versos i de cançons
que et desitjaven la llibertat
al meu costat.
http://enegj.blogspot.com.es/2014/08/crit-rebel.html

dissabte, 23 d’agost del 2014

La nit es va fent vella



La nit es va fent vella
i l'estiu s'esmuny
rere núvols de tempesta,
sota un barret
amb un cinc de cors
trencat per la meitat.
Vaig tocant les cordes
del meu instrument,
cantant i ballant
en un altre concert
de festa major,
repetint un cop
i un altre cop les cançons
que vaig escriure
per fer reviure un amor
que s'ha escapçat
tantes vegades
com cors trencats.
I veig a baix una munió
d'adolescents
que canten les cançons
que havien de ser solament
els nostres sons
i els nostres mots,
i entre els crits i els sorolls,
em ve al cap la primera ocasió
que et vaig sentir...
entonar les nostres cançons.

dimecres, 20 d’agost del 2014

He deixat escrit en un full



He deixat escrit en un full,
ara onejant per la platja,
els records d'un passat llunyà.
La mar dansant i desfent aquell ahir
que creia immortal,
volava com en el temps,
ho feien els petons i les carícies,
els mots i sobre tot, els silencis trencats.
Cada lletra creix i es desfà,
esborrant el significat i el fet
que s'amagava en cada una
de les paraules,
en la intensitat de les frases,
en el blanc ara brut
de la resta del paper.
Hem desfet amb absències
el nostre futur,
esperant un mot,
un gest de l'altre,
com si fos cadascú de nosaltres
l'únic en tenir la raó.
Allí on la pell va suar l'amor
que teníem i volíem guardar
per sempre amb regust de mel
al contrallum de la matinada
en la mateixa platja
on tantes hores vam dibuixar
un demà que no podrà néixer.
Tornaré a escriure
mil cops la nostra història,
i recordar les nits obertes a l'aire de la mar,
mirant com no,
la lluna jugant a amagar-se entre els núvols,
aprofitant per deixar en els teus llavis
un petó d'amagat.
Tornaré cada nit a pensar en tu.
Tornaré a escriure,
per fer dels mots un camí de retrobada.
http://enegj.blogspot.com.es/2014/08/a-partir-de-ahora-no-busques-ya-mas.html