En el darrer instant
que es perd del somni,
el darrer que recordo,
sorgint de dins meu
una font interminable
de plaer feta aigua
que flueix pels peus
i omple el sorral
de la seva ànima.
Em desfaig en tu,
em torno tot jo com tu
en la comunió
de l’aigua i la sorra.
Encara visc el somni,
encara hi sóc viu en ell.
La vida, aquesta és la vida
que somio, fluir en tu
i ser part teva.
https://dallobelldallosublim.blogspot.com/2020/07/deix-de-bellesa.html
La llauna del temps
s’atura per fora però el seu cor
segueix bategant
en un circuit ovalat
que crida a la velocitat.
Avançar! Avançar!
Miro enrere i veig el flash intermitent
d’aquells moments
que mai oblidaré,
quan com un cop al pit,
et deixa sense aire
i veus que se’n van per no tornar.
Vull creure que hi hauran fetitxes
que estaran impresos en la memòria
i perduraran per sempre
com eren en aquells moments.
T’ho recordaré en quatre mots
que tu en faràs versos i jo llegiré,
seguint les pistes
de ta intricada vida pel teu passat.
Millorant a cada pas
que fas en el verge full del teu poema.
Hi ha quelcom que vulguis més
que els meus ulls devorant-ho tot?
Si, sens dubte,
la felicitat de la poma,
creixent mentre verdeges per dins.
https://dallobelldallosublim.blogspot.com/2020/07/poema.html
