L’arc escampa rajos
de llum pel seu voltant,
pinta la mar dels seus colors
i balla amb les ones del fons,
allí on la vista
no s’allarga gaire més.
Una mica més tard
una fina cortina d’aigua
va besant el terra
fer per renàixer les plantes
en la seva solitària vida .
Olorar de nou
aquella terra molla
que retorna tot el passat.
Encara que sol,
m’acompanyen els records
per fer-me planera
una vida jorn a jorn,
sense esperar res
d’un futur
que mai arribarà.
https://encadaversquehasentes.blogspot.com/2024/03/eutimia.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada