La nit més curta,
la més salvatge,
la de bruixes
i herbes màgiques.
La nit de perfums
i conjurs de foc i aigua,
de lluna i tenebres.
Antagonismes
guanyant poder
en una nit màgica.
L’única nit
on la creença es fa poder,
i el poder s’escapa.
Acaba la màgia
amb un tall de coca
i un got de vi dolç.
Una revetlla apagada
pels sons de traques i petards.
La màgia real embolcallada
per la innocència dels infants,
i si a la vora hi ha mar,
dansar amb els peus
xopant l’aire fresc de la matinada.
I si a la vora hi ha riu,
la gola s’encalla
perquè per Sant Joan
l’aigua vol ...
