diumenge, 23 d’abril de 2017

Com una història



Com una  història
que queia entre els dits
i feia que fos veritat
l'instant etern
en que la llegia,
sentir parlar
del pont em dóna pau.
Un llibre i una rosa,
un jorn, una festa,
uns mots fets vers,
fets prosa,
jo també
he cridat noms al vent,
però no han respost.
Ànimes
que el record duu vives,
i que fan de les imatges sèpia
la plàstica resposta de la memòria.
Com de vegades
respon el silenci al silenci
i és el vent
qui vol donar veu a l'oblit,
a l'ahir fet penombra.
Dolces paraules
que volen brollar
amb colors de flors,
amb olor de gessamí,
de primavera
amb color vermell
de rosa guarnida,
cel·lofana i tija,
amb vestit de paper
de regal embolcallant
un plec d'històries,
distintes i diferents,
com la teva,
com la meva,
paraules lligades
i sorgides al paper
o a l'èter noble.
Mots callats plens de vida.
http://ajocdedaus.blogspot.com.es/2017/04/pont.html

dissabte, 22 d’abril de 2017

Enceto un camí




Enceto un camí
que voldria fer amb tu,
però mai hi ets
quan espero
que apareguis.
Embolcallaré
els records en un farcell
i els duré al rebost
del cor.
Com aquells moments
que tu saps
i que no em puc
endur amb mi
perquè són compartits
i sense tu no tenen sentit.
Enceto un camí
que voldria fer amb tu,
però ja has decidit
per tots dos,
voldria creure
que amb encert
però m'omplen els dubtes
de tot i més.
Enceto un camí
que voldria fer amb tu,
però el començo
sense mirar enrere
sense cap adéu,
sense cap mot,
tant sols silenci.

dilluns, 10 d’abril de 2017

Avui he plantat el lluc



Avui he plantat el lluc
del meu darrer arbre.
He signat un paper
que em fa vell,
Un demà que enceta
tant incert com fins ara
amb la sola obligació
de viure i compartir.
Compartir mots,
com fins ara.
Compartir jorns,
com fins ara.
Compartir estima,
com fins ara..
Compartir nits,
com fins ara.
Compartir silencis,
mirades,
il·lusions,
llàgrimes,
temors,
absències,
tot, com fins ara.
Així doncs,
amics que hi ha de diferent
entre el passat
i la resta de la meva vida?
Un paper signat,
un lluc plantat,
tot com fins ara..

divendres, 7 d’abril de 2017

Em dius amb ton silenci farcit



Em dius amb ton silenci farcit
de somriures distants,
que res queda
del que fórem temps enllà.
Em dius que no recordes res
fora el ressò de les rialles perdudes
en aquell llunyà passat.
On resten els petons perduts?
Les carícies deixades a la vora del llit.
Els llençols carregats de la nostra escalfor.
Les nits d’estiu aplegats al finestral
del vell balcó.
Les mudes mirades,
sense mots que trenquessin l’instant.
Les llàgrimes regalimant
en les tristes nits de l'adéu.
I dubtes!
Omples de dubtes el nostre futur,
quan saps que el temps podria fer un salt
des d'aquell ahir fins l'avui que et demano.
Fou un error oblidar tot aquell amor
que esfilagarsat ens va anar separant
 amb el so de festa, de música de ball,
fent del comiat un sol cos enllaçat.
Pots de nou obrir les finestres
i treure el pols dels vells records?
Esperaré on sempre vaig guardar
la resta dels petons i les llàgrimes.

dimarts, 21 de març de 2017

Flueixen les paraules




Flueixen les paraules
com les aigües
d'un brollador
per l'assedegat que sóc.
I cada mot vol ser part
de la teva pell,
forma inert del teu cos.
Cau cada mot,
amb la constància
de l'instant que fuig,
amb la lentitud
del desig
que no arriba,
amb la lluïssor
de la mirada
que s'escampa
com un arc de Sant Martí.
i escric pesant amb tu,
com sempre
ho he fet,
fins que la memòria
sigui un llençol brut
incapaç de reconèixer-te.
Llavors,
entre les boires,
veure sempre la claror
d'un rostre envellit vora meu,
com un far,
i sabre des de la ignorància
del temps perdut,
que sóc amb tu,
pensant,
sense perdre més instants,
que vaig escriure uns versos,
qui sap quan,
qui sap perquè,
qui sap si...