dimarts, 21 de març del 2017

Flueixen les paraules




Flueixen les paraules
com les aigües
d'un brollador
per l'assedegat que sóc.
I cada mot vol ser part
de la teva pell,
forma inert del teu cos.
Cau cada mot,
amb la constància
de l'instant que fuig,
amb la lentitud
del desig
que no arriba,
amb la lluïssor
de la mirada
que s'escampa
com un arc de Sant Martí.
i escric pesant amb tu,
com sempre
ho he fet,
fins que la memòria
sigui un llençol brut
incapaç de reconèixer-te.
Llavors,
entre les boires,
veure sempre la claror
d'un rostre envellit vora meu,
com un far,
i sabre des de la ignorància
del temps perdut,
que sóc amb tu,
pensant,
sense perdre més instants,
que vaig escriure uns versos,
qui sap quan,
qui sap perquè,
qui sap si...

dilluns, 20 de març del 2017

Sentia pudor



Sentia pudor
d’ensenyar-me el seu cos
tant temps amagat,
només el marit
de passada
li feia jugar
un joc d’amor enganyat.
Li costava treure la roba
i omplia els forats
amb preguntes
tènues d’un temps,
d’un passat
que entre silencis
compartíem
un tant allunyats.
La mirada demanava
un ritme lent
que el cor marcava
accelerat,
un somriure
que era prudència
i unes mans quietes
que volien jugar.
El temps s’allargassava
despullant-se entre reflexos
d’un mirall
que deia deixa’t anar
que tot se’n va
per no tornar.
Era tant tendre tot
que el silenci era el llençol
que ho embolcallava
i tapava les pudors tardanes
dels vells amants
que encetaven un pecat
que de tant vell
ja era perdonat.
Sentia pudor
d’ensenyar-me el cos
tant de temps amagat,
i allargava la ma
vers el cos nu
per pregar una carícia
que volia córrer
per besar la nua pell,
com un vespre d’hivern
lent va arribar el moment
de retornar a una llar
que ara li semblava
estranya sabent
que sempre enyoraria
l’habitació fosca i
 el vell amant ja
de nou perdut.

divendres, 17 de març del 2017

Fulleja de nou



Fulleja de nou
el vell magraner,
queda dins
com un cor sec,
el record present
d'un fruit mort,
escardada la pell
i ennegrides
las poques llavors
que presenten guàrdia
en el darrer fruit.
Fulleja,
amb brots verds,
com flames petites
que la fresca brisa
d'una primerenca
tarda mou,
encisant al passejant
que transita
pel vell camí dels horts.
Fulleja,
un arbre,
reviu de l'aparent mort
d'un hivern fred,
llarg i fosc.

dijous, 16 de març del 2017

Vesteixo els records



Vesteixo els records
amb boniques vestimentes,
i pinto el seu temps
amb colors pastel,
impregno la seva fragància
amb les olors
que ens agradaven
de timó i romer.
Enganxo als cabells
flors d'ametller
i entre els llavis
un brot d'olivera
acarona el meu mirar.
Recordo aquells records,
que mai vull oblidar,
però que la sorra del temps
va cobrint i desdibuixant.
Si pogués tornar enrere
per escriure de nou
els records d'avui,
si pogués escurçar el viatge
en el temps
i esborrar petits detalls,
ara la vida,
potser seria més nostra,
i tindríem més records per abillar.
http://locurasdelpensamiento.blogspot.com.es/2017/03/recuerdos.html

dissabte, 11 de març del 2017

Assegut en són banc vell



Assegut en són banc vell
mira endavant,
com cau el sol
rere les muntanyes
lluny del seu abast.
L'hivern mira
de fer l'equipatge
per marxar a noves terres,
i veu a l'hora
com es desperten
de son letàrgic temps
la vida que l'envolta.
Juga el gos al seu voltant
arremetent
les atrevides sargantanes
que treuen el cap
entre les pedres del jardí.
Després,
reposa el cap
entre les cames cansades
del seu company
i li llepa les mans,
rugoses elles,
en mostra senzilla
d'un repòs compartit.
Clouen els ulls tots dos
agraint els darrers rajos càlids.
Descansen,
la mà de l'home,
acarona la pell dura
del company
i sembla que tot està be.