dijous, 9 de març de 2017

Marxes fent la teva vida



Marxes fent la teva vida
lluny del meu costat,
i no tinc cap dret
a reclamar res.
fas un vol llarg
mai has estat prop
del meu niu.
Vam ser miratges
en un encontre desèrtic,
on aprenia a estimar,
i tu me’n vas ensenyar.
La llum del teu sol,
brillant entre les ones
de sorra calenta del teu cos,
em feia oblidar
que no eres meva,
dolços petons
de nit d’estiu,
aprenentatge del teu cos
un coragre de cafè,
un llit buit,
un mirador
testimoni silenciós
d’una soledat,
i no tinc cap dret
a reclamar res.
Et quedes amb ell
tot i sabent
que malgrat
la teva voluntat
ens enyorem.