dimecres, 1 de març de 2017

M’estimes una mica?



M’estimes una mica?
Una mica només?
I jo esperant
un amor més gran,
un amor immens.
Evasives paraules
que són les bigues
de molts versos,
anhels que s'escapen
rere les esperances
que els teus silencis desfan.
Somriures,
que a cops fereixen
i a cops curen
les mateixes ferides.
Nueses que s'escapen
entre llençols de colors
i vesprades
que amaguen
hores perdudes.
Petons
que s'escapen
galtes avall
sense trobar
els llavis desitjats.
Sempre he volgut jugar
a ser el teu amant,
i sempre he perdut
aquest joc ingrat.
Mugrons que encisen
instants ardents
i llavors el cos calent
es mou,
i belluga el món,
ball que s'acaba
just en morir l'instant.