divendres, 17 de març de 2017

Fulleja de nou



Fulleja de nou
el vell magraner,
queda dins
com un cor sec,
el record present
d'un fruit mort,
escardada la pell
i ennegrides
las poques llavors
que presenten guàrdia
en el darrer fruit.
Fulleja,
amb brots verds,
com flames petites
que la fresca brisa
d'una primerenca
tarda mou,
encisant al passejant
que transita
pel vell camí dels horts.
Fulleja,
un arbre,
reviu de l'aparent mort
d'un hivern fred,
llarg i fosc.