La nit és fosca,
les llums són febles,
el fred entra fins els ossós.
Però és el silenci,
qui entra més endins.
Ni el vent deixa el seu udol,
ni miolen els gats,
ni els gossos borden.
Tot és callat,
i mirant enrere,
sento l'ombra
d'un ahir que mai em deixarà.
http://papirers.blogspot.com/2022/01/p-354.html
Van caient els pètals de la flor,
la meva vida desfullant-se
en un continu destriar
tot allò aliè a mi.
Traient les capes supèrflues
per quedar-me a cor obert.
I em sento cada cop
més estrany
amb tot el meu jo exposat
a les pròpies negacions.
Sóc quelcom més
que lo que veig?
Mentre els meus sentiments
queden nus?
i aquests versos,
els versos lliguen poemes
i qui ho fa es creu poeta.
Per`guardo la poesia
en els silencis que deix
per a tothom.
En les carícies a ran de pell
i els petons que em roba el vent.
Ser-ho o voler ser-ho!
Lo important es el joc
de lligar mots
i deixar-los enganxats
a qualsevol full,
sense saber qui podrà
o qui voldrà llegir-los,
només m'agradaria
que mai fessin mal.
https://encadaversquehasentes.blogspot.com/2022/04/sobre-lestil
Asseguts en la taula d'un bar
tenim un cafè fred al davant,
ni hem parlat, ni l'hem begut.
Com dos desconeguts,
posats allí per l'atzar,
ens rebel·lem al moment
imposat,
pagant amb un silenci,
la neciesa que ens embolcalla.
Un silenci que trenca
de cop el que llancem a l'aire
deixant el misteri
del que haguéssim pogut respondre.
Busca l'espill
les teves paraules
per mostrar-me
que he d'escriure.
Cerco a cau d'orella
el ressò de la teva veu,
per repetir
allò que vull aprendre
de tu.
Escric, com un infant maldestre
castigat per un vell mestre
cent vegades
els teus versos
per poder aprendre'n.
No entenc de llums
que enceguen
quan la teva m'enlluerna
i no em deixa veure
res més.
No hi ha més sol
que la teva presència
ni més vent
que el teu respirar.
Enyor del nostre temps junts
ploro de la separació
i de l'oblit.
Llàgrimes de descans,
de cercar
respostes sense preguntes.
D'ahir sense demà
Camins deixats de qualsevol mà,
sense pols ni pedres
que els rivetegin.
em quedaré sense l'esma de la mirada,
perduda,
seca, ja sense llàgrimes,
veu sense paraules,
vida sense esperança.
Dia sense companyia.
