Com cada festiu,
assegut al cafè de la plaça
del poble amb l'oliva del vermut
a l'entrada de la boca,
com si et fes un petó.
cada cop que la rutina
es repeteix,
et veig marxant carrer Major avall,
sense adreça coneguda
te'n vas anar.
Deixares enrere
els versos on escrivíem
els "t'estimo"
com si fossin versos
dels millors poemes,
sota el ressò
d'aquelles cançons
que de memòria ens apreníem
per cantar-les mentre
ballàvem ben junts.
Ara be el glop amarg
que se'n va cap a dins,
i no parlo del gust del vermut.
No se si m'entents.
Mentre torno cap a la casa buida
taral·lejo amb el cap baix
la que ballàvem premuts mes fort
i sense aire entre tots dos.
na-na-naaa, na-na na-na-na-naaaaa...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada