Asseguts en la taula d'un bar
tenim un cafè fred al davant,
ni hem parlat, ni l'hem begut.
Com dos desconeguts,
posats allí per l'atzar,
ens rebel·lem al moment
imposat,
pagant amb un silenci,
la neciesa que ens embolcalla.
Un silenci que trenca
de cop el que llancem a l'aire
deixant el misteri
del que haguéssim pogut respondre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada