Van caient els pètals de la flor,
la meva vida desfullant-se
en un continu destriar
tot allò aliè a mi.
Traient les capes supèrflues
per quedar-me a cor obert.
I em sento cada cop
més estrany
amb tot el meu jo exposat
a les pròpies negacions.
Sóc quelcom més
que lo que veig?
Mentre els meus sentiments
queden nus?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada