Busca l'espill
les teves paraules
per mostrar-me
que he d'escriure.
Cerco a cau d'orella
el ressò de la teva veu,
per repetir
allò que vull aprendre
de tu.
Escric, com un infant maldestre
castigat per un vell mestre
cent vegades
els teus versos
per poder aprendre'n.
No entenc de llums
que enceguen
quan la teva m'enlluerna
i no em deixa veure
res més.
No hi ha més sol
que la teva presència
ni més vent
que el teu respirar.
Enyor del nostre temps junts
ploro de la separació
i de l'oblit.
Llàgrimes de descans,
de cercar
respostes sense preguntes.
D'ahir sense demà
Camins deixats de qualsevol mà,
sense pols ni pedres
que els rivetegin.
em quedaré sense l'esma de la mirada,
perduda,
seca, ja sense llàgrimes,
veu sense paraules,
vida sense esperança.
Dia sense companyia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada