Ara m'embolcallaré d'oblit,
dins d'un gran llençol negre
i no se si el despertar
em serà propici.
Deixaré un patir latent
i un munt de respostes
a l'aire que ningú
sabrà respondre
fins el nou reviure.
S'obrirà la capsa del pensaments,
sagnant,
deixarà lliures
moments del passat
per rebre qui sap si
els nous d'un futur força incert.
M'embolcallo en un negre silenci
del qual ara, no en guardo cap record,
només el reflex d'un amor infinit
que em cobreix carregat de temor
i paciència.
Per poder despertar
i escriure els mots i les paraules
casades en versos lleugers
per gaudir en matinades senceres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada