La nit és fosca,
les llums són febles,
el fred entra fins els ossós.
Però és el silenci,
qui entra més endins.
Ni el vent deixa el seu udol,
ni miolen els gats,
ni els gossos borden.
Tot és callat,
i mirant enrere,
sento l'ombra
d'un ahir que mai em deixarà.
http://papirers.blogspot.com/2022/01/p-354.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada